El tombar cap el 2011

Feia segles que no actualitzava el bloc, més d'un any.

Però ara he tornat a tenir aquell bonic impuls de treure alguna cosa i deixar-ne constància en forma d'escrit virtual per a la resta de mortals que tinguin una petita relliscada i es deixin caure per ací ;-)

Res, el motiu no ha estat més que el canvi d'any: som a dia 31 de desembre de 2010, un any globalment trist, ple de moments crus, de moments d'aquells que sempre saps que poden arribar però que també sempre veus que s'endarrereixen i ja gairebé oblides que poden donar-se. I tot plegat en un context social ple de decepcions, entrebancs, dificultats i penúries que no han ajudat massa a poder afrontar la resta de situacions adverses.

Especialment dur, el primer canvi d'any sense el pare: t'adones de la importància de la seva marxa quan costa tant entendre el món dels que encara hi som, sense la seva referència.

I l'Ara, la gateta més dolça del món, que és a la corda fluixa amb una insuficiència renal que, malgrat una evolució més que bona, fa que no les tinguem totes de si no és en un carreró, de longitud incerta, i sense sortida...

Però també un any amb grans moments, estrenes i coneixement enriquidor (cultural i del propi ésser).

El primer any sencer amb les menudes: la nostra millor obra. No hi ha paraules per poder explicar el que ens fan sentir i ja són una nova referència per al nostre món. De fet ja en són el centre...i a rotar que toca!!

El primer any d'un nou projecte musical: Riot Act, una banda de tribut a Pearl Jam amb totes les de la llei, que per ara ha reeixit en tot el que s'ha proposat, malgrat que el panorama musical actual fa que el seu caminar sigui equiparable al de la testudina...

La resta de projectes musicals també avancen a un pas gairebé invisible, però encara hi són.

Eps, volia fer aquest escrit tranquil·lament i amb temps i resulta que falta un quart d'hora per la mitjanit!!!! I encara m'he de preparar els raïms (que jo sóc d'aquells que se'ls deixa impòluts per poder acabar net amb la dotzena campanada!!!).

Bé, per acabar, música, com no! Us vull deixar un petit rastre del disc que ha esdevingut la meva banda sonora més habitual d'aquestes festes: Little creatures dels Talking Heads.

A partir de la meravellosa i sempre present And she was, l'he recuperat aquest cop tot sencer i l'estic gaudint d'allò més, amb la seva mescla de ritmes calents i ballables, tonades i girs amb "ganxo", riffs stonians i energia positiva. A part del "baixon" del segon tema (després de la fantàstica obertura de l'esmentat And she was) la resta es manté ben amunt i us deixa l'esperit en un perfecte mode on.

Aquí teniu l'enllaç del disc a l'Spotify, i el clip d'aquest fantàstic single:


Bon any nou 2011!!!

Fins uri,
Ara