dissabte, 19 de novembre del 2011

El rock és mort?

 Aquesta errònia (aberrant) sentència queda en evidència tal dia com avui en què, en unes hores, he descobert la nova edició que els Rolling Stones han fet d'una de les gravacions més mítiques d'un concert en la seva hitòria (Brussel·les, 73) -per bé que, per variar, a destemps i amb poca cura històrica:


...de la qual en parlen els seus dos majors pilars en aquest vídeo:



Però és només el final d'una llarga llista d'esdeveniments que mantenen la flama més viva i vigent que mai:

1) Tot just fa unes setmanes vaig tenir el privilegi de poder assistir a la projecció en cinema del document audiovisual que va deixar empremta, l'any 1978, d'un concert dels Stones a Fort Worth en la gira de presentació del seu gran treball Some girls. Aquests dies s'edita en DVD acompanyant l'edició de-luxe d'aquest disc.



2) Fa encara no un mes que Lou Reed i Metallica han publicat el disc que han fet plegats (ens agradarà més o menys, però el sol fet que es prestin a rockejar i experimentar plegats és una gran notícia per sí sola).



[per cert, en James Hetfield sembla que s'ha aprimat i té un look mús punky, que potser implica renovada energia per al futur?]

3) I, de cop i volta, pq feia dies que no m'hi passava, em trobo, al DiaWhee de César Martín (de Popular1) 3 notícies espectaculars. La primera, Van Halen apunten com a tant proper com per al Febrer vinent tenir enllestit el seu nou disc!



4) Al mateix blog hi veig que l'espectacular lady of the blues (com l'anomena Chuck Berry a Hail, Hail, Rock'n'roll) Etta James, acaba de treure un disc en què inclou una fantàstica versió del Welcome to the jungle dels Guns N' Roses!



5) I deixant pel final un projecte del passat que reapareix tot ple de futur: el fatalista dia 11 de l'11 de l'11 es va fer pública i oficial la reunió de la formació original de Black Sabbath, amb nou disc i nova gira per al 2012!!!



Que què? Que el rock és mort? Àú va...

Fins uri,
Ara

dijous, 22 de setembre del 2011

Ser i no ser

Quan algú ens deixa, sembla que, per un instant, es toquin els dos mons: el món del que és i el món del que no és.

I nosaltres allà al mig, com simples observadors, per un instant (que pot ser molt llarg) transcendim el nostre món i fem un cop d'ull a l'altre costat. I entenem el que significa "no ser".

I entenem el que significa "ser". I entenem una mica més la nostra mesura.

I dubtem...

I aprenem definitivament el que significa gaudir del que tenim, mentre és, abans que "no sigui".

Abans...que no sigui...massa tard.

Fins uri,
Ara

P.S. Cada cop tinc més clar que seguir la sèrie Fringe em dóna eines per expressar-me cada cop millor quan toco qüestions metafísiques...

diumenge, 7 d’agost del 2011

Gana i vergonya


Quan veig imatges com aquestes, penso que per pura sort (pq jo en tinc, i aquests éssers humans NO en tenen) aquests petits no són les meves filles. Però potser ho podrien ser, potser en una altra vida, qui sap...

I no ho vull continuar mirant. Senzillament perquè difícilment sigui a temps de salvar-los. Intentaré salvar els meus, i intentaré fer el possible perquè les meves accions en aquest món no permetin en cap mesura ni puguin ser mai còmplices de perpetuar aquesta realitat.

Mentrestant, aneu parlant de pagar 45 milions per aconseguir que un jugador de futbol, una activitat que és un luxe al costat de la fam, torni a casa... Ja sé k són figues d'un altre paner... però... precisament... com és que són figues d'un altre paner? Com és que poden co-existir aquestes dues realitats tant dispars, tant allunyades, tant... cruels, totes dues?

Entendré que també tombeu la mirada, que no pugueu mantenir-la més d'un segon. Però penso que, ni per un segon, cal que ens arribi a tots aquesta imatge.

Com sempre, intento afegir alguna música que mantingui el sentiment que intento expressar. Sempre és molt personal... Hi ha cançons que et fan aturar en el temps, com si haguessis acabat un capítol i se't permetés començar-ne un altre... qui sap...


Fins uri,
Ara