Brutal. Un adjectiu que no està gens malament per descriure el nou treball de reconversió dels Inadaptats, ara sota el nom d'Eina.
Rock combatiu sense fisures (malgrat algun purista potser trobarà que s'emboliquen amb estils que no els pertoquen... quià!), explorant nous i suggerents horitzons, i mantenint tota la força que els ha identificat fins ara.
Una mena de disc conceptual basat en el tractat de
Sun Tzu que duu el mateix nom, "L'art de la guerra". Ells n'han fan una interpretació per tal que serveixi d'eina per la lluita (sense que s'hagi d'interpretar com una invitació a la lluita armada i a la violència en concret). De fet, com diu la "viquipèndia" sobre l'escrit original, "la major part no referent directament a tàctiques militars".Musicalment és un disc d'aquells que m'agrada definir com una "òstia", que et deixen flipant davant l'equip d'àudio. I al cap i a la fi, et quedes pillat dient "òstia, que potent!".
Les guitarres poderoses es combinen amb les bases pregravades més modernes amb uns ritmes i uns aires que et fan sempre anar endavant, amb velocitat... sempre endavant. I les veus són un altre gran "què" del disc: energia desbocada del seu cantant cridant amb força contagiosa, que també és viva als cors de molts dels temes ("apocalipsi, apocalipsi, s'apropa, s'apropa, l'apocalipsi!!!"; què, convida eh!!).
Aquí us en deixo una mostra:
+ info:
* Eina (myspace, web)
* Sun Tzu (en català, en anglès)
Fins uri,
Ara
P.S. Per cert, estan ultimant un vídeo-clip que també és BRUTAL! Quan estigui a l'abast també l'enllaçaré des de l'urinal.
3 comentaris:
Hola Uris. Cert, cert. Sonen molt potents, i compactes. M'agraden, m'agraden. Potser el que menys m'interesa és tota la simbologia comunista. Em refot que posin aquesta simbologia i que la gent jove pugui empasar-s'ho no tinguent ni puta idea. Però per favor, que gent com jo ja té una edad, almenys per saver i contrastar. No, no dic que hi hagui gent comunista que sigui honesta, però pel nombre de fracassos acumulats, un acte de contricció seria necesari, inclòs per a ells. I a sobre ensenyant en Mao, si us plau. Si va ser pitjor que en Hitler i el Stalin. Aixó em fa recordar al Tom Morello que als 90 que posava a la seva guitarra Sendero Luminoso, anant de ways, quant eren una colla d'assassins que mataven indiscriminadament. Jo els hi recomanaria a aquesta gent que veiesin The Killing Fiels (Los Gritos del Silencio, en castellà), on mostren la revolució dels Khmers rojos, o el clip d'en Neil Young, Rockin' in the Free Word, on es veu com els hereus d'en Mao, les varen gastar l'any 1989 amb la protesta pacífica dels estudiants xinesos.
Bé Capis, és clar que els exemples que hi ha hagut potser no han funcionat, però les idees s'han d'intentar mantenir i provar altres maneres de dur-les a terme.
Sempre dic que mentre no trobem un sistema que funcioni no tenim massa dret a carregar-nos els altres, almenys aquells la base/teoria dels quals sigui verament democràtica i igualitària.
Ja sabem que després passa el que passa però crec que cal mantenir les portes obertes a l'esperança.
I és que les "democràcies" capitalistes en què vivim tenen un preu, i són molts els que el paguen... sempre lluny de nosaltres.
doncs a mi m'agraden i m'agrada la forma de pensar comunista. que hi ha canalla que l'assumeix sense informar-se i reflexionar, potser si, com tot, però hi ha gent -com els d'Eina- que llegeixen una mica i són conseqüents.
Ja sabem tot el que ha fet Mao, Stalin i tots aquests comuneros que m'importen un rave. A mi el que m'importa és el comunisme real (no capitalisme d'estat com a Rússia, Afganistan, Cuba, etc.) que no s'ha dut mai a terme tret de casos puntuals. No cal que ens adverteixis de forma reveladora dels grans mals del comunisme, pq el que ha provocat més morts al món son els estats-nació i el capitalisme.
VISCA EL POUM! SEREMOS COMO EL CHE!!
Publica un comentari a l'entrada