Conte (I)

Segurament això tindrà l'aparença d'una extensió del procés promocional del nou llibre d'Albert Sánchez Pinol però, senzillament, m'ha vingut molt de gust de fer aquest post.

Sobretot perquè la intensitat i dinàmica del conte d'aquest llibre que és disponible a internet, et porta a un d'aquells moments en què t'adones de com en pot ser de bonic llegir quan, en només 5 minuts (si hi arriba), t'apassiones com jo ho vaig fer en devorar la màgia de les mil paraules que conté.

Aquí teniu el conte: "Ja no puc més" (és un pdf).

I és que fa trempera i il.lusió. Vaig llegir La pell freda amb una certa amargor per l'angúnia que em va despertar l'escenari, els personatges i l'ambient que respirava però, jo que sóc lent llegint, me'l vaig pulir en 3 o 4 dies. Hi vaig quedar ben enganxat com feia temps no m'hi quedava amb cap llibre.

Fa trempera per com escriu l'Albert, i fa il.lusió pel fet de ser un escriptor català "inamagable" (vaja, que ja li poden dir "escritor espanol" al país del costat que, amb aquest, no cola, i ens en fa més orgullosos de sentir-lo com a nostre).

Tinc pendent de llegir Pandora al Congo, i en tinc moltes ganes, però qui sap si acabaré llegint abans aquests nous Tretze Tristos Tràngols, que és el títol de la nova obra d'aquest excepcional i internacionalment reconegut escriptor català.

Perquè si tots els contes són com el de l'esquimal, no durarà ni 24 hores a les meves mans!

Recordaré, per acabar, unes paraules del moderador d'una xerrada que va fer en Sánchez Pinol a Vic farà un o dos anys, en què va esmentar una entrevista que li feren a l'Albert en un diari, on li demanaven si li semblava que a la literatura catalana li faltava alguna cosa. La seva resposta fou contundent i expressiva: "A la literatura catalana no li falta res, li sobra l'espanyola".

(no n'he pogut trobar, però, cap referència explícita a internet; si algú en coneix cap, li agraïré me la faci arribar).

Fins uri,
Ara