Rosa Luxemburg - Mola fumar de nit

M'ha semblat un clip de puta mare.

Gaudiu-ne.

Fins uri,

Ara

17-18-19 d'abril: mobilitzacions a Barcelona per la llengua catalana

Llegiu-ho tot al respecte, aquí.

Fins uri,
Ara

Què fa la policia........?????????

Ja és hora de posar data de caducitat al braç armat del poder!

La notícia l'he llegida a Vilaweb, encapçalada per aquest titular:

Reclamen una investigació per l'home mort durant les protestes del G-20 a Londres

Un vídeo de The Guardian mostra com fou empès a terra per un policia abans de patir un atac de cor · El Partit Liberal acusa la policia

Aquí en teniu el vídeo i l'enllaç a la notícia del diari The Guardian:



Fins uri,
Ara

Custo Barcelona menysprea el català [feu-ho córrer]

Avui m'ha arribat això.

Com sempre, caldria confirmar-ho, saber que no ha estat ningú que ho hagi fet expressament, etc.

Però per si de cas, que ja estem en desaventatge.

I si no és cert, m'agradarà veure el senyor Custo que surti a defensar el català, que potser ens farà servei i tot.

Fes-ho córrer!
El català a Custo Barcelona

El passat 15 de novembre, a dos quarts de vuit del vespre, acompanyada de dues amigues, la senyora Montserrat Margarit va entrar a la botiga que Custo Barcelona té a la plaça del Pi, número 2, de Barcelona, per comprar-hi dues samarretes. Custo Barcelona, com sabem, és una empresa especialitzada en samarretes estampades molt atractives i singulars que han expandit el nom dels seus creadors, els germans Dalmau, a països com Espanya, França, Itàlia o Estats Units. Fins aquí, res a dir. L'enginy té èxit i ells, sense saber res del món de la moda -així ho diuen-, l'han aconseguit. El problema és que consideren que aquest èxit no sols els dóna dret a incomplir i menysprear la Llei de Política Lingüística de la Generalitat, sinó que també es dediquen a humiliar els clients que parlen en català, bo i exigint-los que ho facin en castellà. Quan la senyora Margarit, després de mirar diverses samarretes, va agafar-ne dues i les va dur al taulell perquè les emboliquessin es va produir una situació insòlita a qualsevol país del món:

-Com que aquestes samarretes són per regalar per Nadal, si no anessin bé m'acceptaran que les canviï?
- Si habla así no la entiendo -va respondre l'encarregat.
- I no hi ha cap dependenta que m'entengui?
- Aquí no hay nadie que hable así.

Tot sentint-se impotent i humiliada davant de tothom, la senyora Margarit va contestar:
- Doncs no vull les samarretes, ja us les podeu quedar!
I mentre sortia, quan va veure que l'encarregat la mirava desafiant i burleta, va dir:
- Això no quedarà així!

Efectivament, la senyora Margarit s'ha posat en contacte amb l'Oficina de Garanties Lingüístiques de la Generalitat i ha denunciat Custo Barcelona pel tracte vexatori que va rebre i per incompliment de l'article 32 de la Llei de Política Lingüística, que en el seu punt número 1 diu el següent: "Les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la prestació de serveis que desenvolupen llur activitat a Catalunya han d'estar en condicions de poder atendre els consumidors quan s'expressin en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya". Doncs bé, tots els catalans que es trobin en situacions similars haurien de fer com la senyora Margarit. Una altra cosa és la consideració que tot plegat mereix, ja que es fa palesa la més absoluta indefensió dels catalanoparlants en aquesta mena de situacions. Situacions que es compten per milers al llarg de l'any i que molt poca gent denuncia, perquè són majoria les persones que accepten ser vexades pel sol fet de ser catalanes.
Amb les agressions als catalanoparlants passa exactament el mateix que amb la violència de gènere. Les denúncies per agressió són només una petitíssima part dels milers que es produeixen al llarg de l'any. És a dir, que les xifres oficials emmascaren una realitat que ens diu que les agressions físiques o psicològiques a dones o les vexacions a catalanoparlants són un fet quotidià a Catalunya que no es denuncia a causa de la baixa autoestima de les víctimes. Hi ha, tanmateix, un altre factor que encara agreuja més la humiliació pública del catalanoparlant -equivalent a una discriminació de caràcter racial-, i és la solitud amb què es veu obligat a afrontar les humiliacions que pateix. Cap client de la botiga, que era plena de gent, no va obrir la boca per defensar la senyora Margarit. Tothom callat, talment com si un esclau negre hagués gosat rebel·lar-se contra el bwana de torn i els altres esclaus el reprovessin amb la mirada. Al centre de Barcelona, Custo Barcelona infringeix la llei i escup sobre Catalunya i la seva llengua. Estaria bé que els catalans ens n'adonéssim que cada vegada que comprem un producte de Custo Barcelona estem fent el mateix: escopir sobre Catalunya i sobre la llengua catalana.

UNA LLENGUA DEIXA D'EXISTIR QUAN DEIXA D'UTILITZAR-SE!

Concentració Divendres 9 [ PEL DAVID DE VILAFRANCA ]

+ info a: davidvilafranca.blogspot.com

Fins uri,
Ara

Enganxat el cotxe del Google Street-View...

...enganxat per sí mateix!!!

Això és al barri de Gràcia de Barcelona. Passejant-hi virtualment em vaig anar parant en alguns miralls de cantonades i en aquest vaig enganxar el culpable de tot això!

Vegeu-ho dins el google maps aquí.

He buscat imatges i o articles relacionats i n'he trobat una pila. De totes les imatges em quedo amb aquesta, que no té preu, d'algú que es va trobar de cara amb el cotxe en qüestió...

Vegeu-lo bé aquí. Si seguiu el mapa en el sentit que duen els vehicles en aquest carrer, tornareu a vore el motorista girant-se un cop més a la càmera ;-)

Un altre cas fantàstic és d'una penya d'Alaska que es veu que ha sabotejat la càmera fotent-li una bossa de plàstic al damunt!!!

La info, aquí.

D'altres enllaços:

* Karles Montalt
* Daniel Garcia Peris
* Blog d'iCATfm
* Gizmodo
* Marc Pous
* Citilab
* Directe
* Mai9
* Rafa Martín
* L’home dibuixat

Banda sonora:




"Rearviewmirror", de Pearl Jam


Fins uri,
Ara

ATUREM L'EMPRESONAMENT DEL DAVID DE VILAFRANCA

Manifest de suport al David de Vilafranca

A quarts de tres de la matinada del 6 de gener es va detenir el David de l'Associació Cultural La Fornal de Vilafranca del Penedès en un desplegament policial desproporcionat quan sortia del seu lloc de treball. Un gran nombre de Mossos d'Esquadra l'esperaven fora de La Fornal per detenir-lo, sense informar sobre el motiu de l’arrest, i per traslladar-lo a la comissaria de Vilafranca, on li van negar l'assistència d’un advocat. Allà passà la nit, fins que el van traslladar als jutjats de guàrdia de la vila on finalment, després de gairebé deu hores de desinformació, va ser comunicat del motiu de la detenció i de l'empresonament immediat.

La detenció i l'execució d'ingrés a presó es basa en una ordre de recerca i captura dictada el mes de maig del 2008, la qual no havia estat notificada, per una sentència condemnatòria relativa a la manifestació antifeixista del 12 d’octubre de 1998.

Malgrat que la seva pròpia legislació estableix que no es pot ingressar a presó amb una pena inferior a dos anys, han rescatat uns antecedents, ja cancel·lats, per insubmissió per tal de poder segrestar el David de La Fornal.

Persecució política contra més de deu anys de lluita

Han passat deu anys des d'aquells fets del 12 d'octubre del 98. Deu anys en els quals en David ha seguit treballant en diferents àmbits polítics i socials de Vilafranca, on la seva militància és àmpliament coneguda per ser una de les persones que regenta la seu social de l'Associació Cultural La Fornal. La seva activa militància es remunta a abans, a la lluita contra el Servicio Militar Obligatorio, en què participà prenent compromís en l'opció per la insubmissió, fet pel qual va ser condemnat.

Són aquests anys de lluita i compromís els que han situat en David en la lògica de la persecució política i els que expliquen la llista d’aberracions que ara ha d’afrontar:

- Considerar com antecedents penals la seva condemna per insubmissió. Un delicte que quedà abolit del Codi Penal en fer-se efectiva la victòria d’aquelles persones que, com en David, s’exposaren a la presó pels seus ideals.

- Voler empresonar-lo pels fets del 12 d’octubre del 98. Fets ja jutjats, que suposaren una condemna inferior a 2 anys i, per tant, incompatibles amb la privació de llibertat. Fets superats ja fa deu anys, i superats també per la continuada denúncia del feixisme. Gràcies a la lluita d’aquell llunyà 12 d’octubre del 98 i dels anys posteriors, els feixistes han estat arraconats a dalt de Montjuïc, victòria parcial dels qui, com en David, segueixen exigint la fi de la complicitat amb el feixisme i la impunitat de què gaudeixen.

- Enviar-lo a la presó per la poc creïble incapacitat policial de localitzar-lo. I és que després de diversos mesos d’estar oficialment en recerca i captura, ningú no ha notificat a en David aquesta situació, tot i ser cada dia darrera la barra de La Fornal i estar, com un independentista més, contínuament al carrer en mobilitzacions de tot tipus.

Les al·legacions presentades in extremis pels advocats han permès a en David un termini de 10 dies per a ingressar voluntàriament a la presó, termini que expira el dia 16 de gener.

Avui, deu anys més tard d’aquells fets del 12 d’octubre del 98, i a menys de dos anys de la prescripció del delicte, en David ha estat detingut, a quarts de tres de la matinada de la nit de Reis, a la sortida de l’Associació Cultural La Fornal.

Avui, conscients que el que viu en David només es pot entendre per la dinàmica de persecució política, conscients que el que es pretén és castigar una persona exemplar en la seva dedicació als altres i a multitud de lluites polítiques i socials, els col·lectius i persones sotasignants exigim que s’aturi el seu procés d’empresonament.

Actualització [7/1/2009, 17:16h]:
ELS JUTJATS DE BARCELONA FAN PREVALDRE EL SEU CRITERI I CONSIDEREN QUE EN DAVID ESTÀ EN CERCA I CAPTURA. AIXÒ VOL DIR QUE SI ES DETINGUT POT SER INGRESSAT DE MANERA IMMEDIATA A LA PRESÓ!

ES MANTENEN TOTES LES ACCIONS I MOBILITZACIONS CONVOCADES!

Enviar adhesions a:
suportdavid@gmail.com

davidvilafranca.blogspot.com

Grup de suport al David al Facebook

Fins uri,
Ara

Bona nou a tothom!

Fins uri,
Ara

Boicot a Israel, i al govern de Catalunya

Llegiu sobre el tema...

* Per què el BOICOT a ISRAEL?
* Carod-Rovira i Israel (per David Bondia)
* ERC i els palestins (per Salah Jamal)
* Sodepau
* Plataforma Aturem la guerra
* Vilaweb

...feu un cop d'ull a aquesta llista d'empreses/marques que donen suport a Israel...









(cliqueu-hi damunt per veure-la bé)

...i trieu la imatge que més us agradi i pengeu-la del vostre blog...







Fins uri,
Ara

Google: el traductor, també en català

Ho he llegit a Vilaweb, i en teniu més referències aquí i aquí.

La millora té dues vessants:

a) l'eina de traducció de textos de google

b) un afegitó (el podeu veure aquí mateix a l'Urinal, al costat dret) que podeu col·locar als vostres blogs i webs per tal de traduir-l@s a d'altres llengües.

Sembla però que encara és lluny de ser útil com caldria.

La gent s'ha anat trobant amb sorpreses com aquestes:

* Del mot "Occitània", en anglès s'obté "Condolezza Rice"

* Tota web que vulgueu traduir a una altra llengua, si al text hi ha el mot "català" referit (com a mínim) a la llengua, la traducció el substitueix pel mot "espanyol" en la llengua de destí.

Pel que he llegit sembla que les traduccions es fan per mostreig progressiu i trigarem a tenir-les en condicions.

Però tenim disponible la possibilitat de suggerir la traducció correcta, tant per al traductor de textos (sota la traducció apareix el missatge "Suggest a better translation") com per al de pàgines senceres (passeu el ratolí damunt el text traduït erròniament, apareix un globus de text on, a sota, hi ha el mateix missatge).

Una nova eina, i més reconeixement per al català.

Que no s'aturi.

Fins uri,
Ara