Quan algú ens deixa, sembla que, per un instant, es toquin els dos mons: el món del que és i el món del que no és.
I nosaltres allà al mig, com simples observadors, per un instant (que pot ser molt llarg) transcendim el nostre món i fem un cop d'ull a l'altre costat. I entenem el que significa "no ser".
I entenem el que significa "ser". I entenem una mica més la nostra mesura.
I dubtem...
I aprenem definitivament el que significa gaudir del que tenim, mentre és, abans que "no sigui".
Abans...que no sigui...massa tard.
Fins uri,
Ara
P.S. Cada cop tinc més clar que seguir la sèrie Fringe em dóna eines per expressar-me cada cop millor quan toco qüestions metafísiques...
Quan veig imatges com aquestes, penso que per pura sort (pq jo en tinc, i aquests éssers humans NO en tenen) aquests petits no són les meves filles. Però potser ho podrien ser, potser en una altra vida, qui sap...
I no ho vull continuar mirant. Senzillament perquè difícilment sigui a temps de salvar-los. Intentaré salvar els meus, i intentaré fer el possible perquè les meves accions en aquest món no permetin en cap mesura ni puguin ser mai còmplices de perpetuar aquesta realitat.
Mentrestant, aneu parlant de pagar 45 milions per aconseguir que un jugador de futbol, una activitat que és un luxe al costat de la fam, torni a casa... Ja sé k són figues d'un altre paner... però... precisament... com és que són figues d'un altre paner? Com és que poden co-existir aquestes dues realitats tant dispars, tant allunyades, tant... cruels, totes dues?
Entendré que també tombeu la mirada, que no pugueu mantenir-la més d'un segon. Però penso que, ni per un segon, cal que ens arribi a tots aquesta imatge.
Com sempre, intento afegir alguna música que mantingui el sentiment que intento expressar. Sempre és molt personal... Hi ha cançons que et fan aturar en el temps, com si haguessis acabat un capítol i se't permetés començar-ne un altre... qui sap...
El jove Abdel Mahdi (Shahmay) només tenia 18 anys, Era el més jove de nou germans, mai va passar una nit fora de casa. I sa mare aguantava la seva fotografia, obrint el New York Times Per veure que les matances s’han intensificat al camí cap a la pau
Hi havia un noi alt i prim amb bigoti canós disfressat com un jueu ortodox Dalt d’un autobús ple de gom a gom a Jerusalem, alguns havien sobreviscut la Segona Guerra Mundial I la retronadora explosió envià finestres 200 iardes enllà Causant més càstig i disset morts més en el camí cap a la pau
Ara, a King George Ave amb Jaffa Road els passatgers han pujat al bus 14a Al lloc al costat del conductor, Abdel Mahdi (Shahmay) I les seves darreres paraules sobre la terra són “Déu és gran i Déu és bo” I se’ls endugué al judici final pel camí cap a la pau
Com a resposta, un altre petó de la mort Yasser Taha, de qui Israel diu que és un militant adult de Hamàs I Israel envià 4 helicòpters, i les flames engulliren el seu Opel blanc I varen matar la seva dona i el seu fill de tres anys deixant només ennegrits esquelets
S’hi varen trobar l’ampolleta del nen i un parell de sabatetes que les ensenyaren a les càmeres Però Israel diu que no sabien que la seva dona i el seu nen eren al cotxe Tot és ple de controls policials, i a la tele només s’hi veu sofriment Cap cantó no cedirà el més mínim en el camí cap a la pau
Dimarts Israel llançà la seva darrera campanya contra Hamàs Dos dies després Hamàs s’hi tornà i va matar cinc soldats israelians Milers de morts i ferits en tots dos bàndols, la majoria civils Omplen d’odi els nens per a lluitar en una guerra de vells per morir al camí cap a la pau
“Aquesta és la nostra terra i lluitarem amb totes les nostres forces” diuen els palestins i els jueus Cada cantó tallarà la mà d’aquell que provi d’aturar la resistència Si l’ull dret ofèn s’haurà d’arrencar I Mahmoud Abbas digué que Sharon estava perdut en el camí cap a la pau
Una vegada Kissinger digué “nosaltres no tenim amics, Amèrica només té interessos” Ara el nostre president vol ser vist com un heroi i és deleix per la re-elecció Però en Bush és reticent a arriscar el seu futur per la por a les seves pròpies errades polítiques Així doncs juga als escacs al seu despatx i posa per la premsa 10,000 milles lluny del camí cap a la pau
En el vídeo que varen trobar a casa d’Abdel Mahdi (Shahmay) Ell tenia un rifle Kalashnikov i parlava amb la veu d’un noiet Era un excel•lent estudiant, estudiava molt, semblava que tenia un futur Li digué a sa mare que aquell dia tenia un examen, allí, al camí cap a la pau
La matança fonamentalista en tots dos bàndols s’aixeca al mig del camí de la pau Però em podeu dir perquè estem armant l’exèrcit israelí amb pistoles, tancs i bales? I si Déu és gran i Déu és bo perquè no pot canviar els cors dels homes? Bé, potser el mateix Déu està perdut i necessita ajut Potser el mateix Déu necessita tot el nostre ajut Potser el mateix Déu està perdut i necessita ajut Ell és al camí cap a la pau
Bé, potser el mateix Déu està perdut i necessita ajut Potser el mateix Déu necessita tot el nostre ajut I està perdut en el camí cap a la pau I està perdut en el camí cap a la pau Allí, al camí cap a la pau
