Músiques per a un viatge - Opeth

Feia.molt.de.temps.que.un.disc.no.m'acompanyava.durant.tant.de.temps.en.el.meu.viatge.i,tot.i.així,no.deixa.d'impressionar.me.i.en.gaudeixo.com.el.primer.dia.en.què,per.cert,ja.me'l.vaig.empassar.d'una.tirada...No.havia.escoltat.mai.abans.l'estratosfèrica.banda.de.Mikael.Åkerfeldt.i.m'han.deixat.ben.admirat...Tant.que,des.que.vaig.saber.que.eren.una.banda.de.death.metal.no.m'ho.podia.creure......de.fet.encara.no.m'ho.acabo.de.creure.en.el.sentit.que.encara.no.m'he.atrevit.a.escoltar.cap.altre.dels.seus.discos.anteriors.per.no.escoltar.coses.com.ara.veus.guturals.o.d'altres.que.puguin.fer.variar.la.imatge.mental.que.tinc.de.la.seva.darrera.obra,que.aquí.referencio...Us.deixo.dues.petites.mostres.d'aquesta.petita.meravella.que.es.diu.Heritage...




Fins uri,
Ara

Músiques per a un viatge - Melissa Auf Der Maur

Una.canadenca.que.conec.poc,però.en.general.una.dona.molt.atractiva.i.suggerent.en.tots.els.aspectes.en.què.la.conec...Va.formar.part.de.Hole,la.banda.de.Courtney.Love.i,per.un.breu.període.de.temps,de.Smashing.Pumpkins...Aquí.teniu.un.parell.de.temes.del.seu.primer.disc.en.solitari,titulat.com.el.seu.cognom,Auf.Der.Maur..




Fins uri,
Ara

El rock és mort?

 Aquesta errònia (aberrant) sentència queda en evidència tal dia com avui en què, en unes hores, he descobert la nova edició que els Rolling Stones han fet d'una de les gravacions més mítiques d'un concert en la seva hitòria (Brussel·les, 73) -per bé que, per variar, a destemps i amb poca cura històrica:

...de la qual en parlen els seus dos majors pilars en aquest vídeo:



Però és només el final d'una llarga llista d'esdeveniments que mantenen la flama més viva i vigent que mai:

1) Tot just fa unes setmanes vaig tenir el privilegi de poder assistir a la projecció en cinema del document audiovisual que va deixar empremta, l'any 1978, d'un concert dels Stones a Fort Worth en la gira de presentació del seu gran treball Some girls. Aquests dies s'edita en DVD acompanyant l'edició de-luxe d'aquest disc.



2) Fa encara no un mes que Lou Reed i Metallica han publicat el disc que han fet plegats (ens agradarà més o menys, però el sol fet que es prestin a rockejar i experimentar plegats és una gran notícia per sí sola).



[per cert, en James Hetfield sembla que s'ha aprimat i té un look mús punky, que potser implica renovada energia per al futur?]

3) I, de cop i volta, pq feia dies que no m'hi passava, em trobo, al DiaWhee de César Martín (de Popular1) 3 notícies espectaculars. La primera, Van Halen apunten com a tant proper com per al Febrer vinent tenir enllestit el seu nou disc!



4) Al mateix blog hi veig que l'espectacular lady of the blues (com l'anomena Chuck Berry a Hail, Hail, Rock'n'roll) Etta James, acaba de treure un disc en què inclou una fantàstica versió del Welcome to the jungle dels Guns N' Roses!



5) I deixant pel final un projecte del passat que reapareix tot ple de futur: el fatalista dia 11 de l'11 de l'11 es va fer pública i oficial la reunió de la formació original de Black Sabbath, amb nou disc i nova gira per al 2012!!!



Que què? Que el rock és mort? Àú va...

Fins uri,
Ara

Rosa Luxemburg - Mola fumar de nit

M'ha semblat un clip de puta mare.

Gaudiu-ne.

Fins uri,

Ara

Wonderland

Fa un parell de dies vaig veure la pel·lícula Wonderland, de Michael Winterbottom.

És una pel·lícula que entrecreua les complicades i poc reeixides vides de tres germanes, probablement emmirallades amb la dels seus pares (d'un quart fill ningú en sap res des que va marxar pel fet de no poder aguantar la dura convivència amb sa mare).

Tot plegat està contex-tualitzat en el difícil dia a dia en una ciutat com Londres (l'objectiu essencial d'aquest post).

La visió que en dóna Winterbottom és prou trista i eixuta que fa pensar que algú va decidir algun dia fer reals les ciutats impossibles de Blade Runner i la Gotham City de l'univers de Batman. La ciutat és fosca, lúgubre i complica l'existència (l'aire, l'espai, l'oxigen, els sentits) als qui s'hi belluguen.

Després de "patir" les angoixes dels protagonistes de la pel·lícula, les imatges finals, a mode de resum/conclusió, són prou descriptives de l'ànim que vol transmetre el director: en la nit, alts edificis, llums blavoses, fredes, s'intercalen amb d'altres d'un taronja de rovell (no de l'ou, sinó de l'òxid) que amb prou feines il·luminen res: tot són taques que, brillant, camuflen humitats, pudors, sorolls, buidors, tristors, angúnies, angoixes...

El concepte queda enllaçat amb la filla que neix d'una de les germanes, filla d'un pare confós que fuig d'una realitat que l'aclapara i l'ofega, a qui ell mateix proposa posar-li el nom d'Alícia, com Alícia al país de les meravelles. És l'ironia que sobrevola la ciutat de Londres: un petit infern creat per l'home, més malson que meravella.

Aquest n'és el trailer:


Com a banda sonora us deixo un tema que hi ve com anell al dit: Gone, de Pearl Jam. Una sensible composició d'Eddie Vedder (a qui els seus companys de grup van animar i empènyer per tal que la fes pública) en què el protagonista decideix marxar de la ciutat on viu perquè:

"(...) les llums d'aquesta ciutat
han perdut tot sentiment / només embelleixen quan me n'allunyo
les deixaré enrere
perquè aquest cop
me'n vaig (...)"

Altres pel·lícules que us puc recomanar de Winterbottom:

* Codi 46 (2003) ==> futurisme romàntic
* 9 songs (2004 ==> sexe, drogues i roquenrol

I pot ser més que interessant de visionar la també seva The road to Guantànamo (si l'heu vista, feu-me'n cinc cèntims).

Trobareu més informació de Winterbottom i les seves pel·lícules a la Internet Movie Database (www.imdb.com)

Fins uri,
Ara

Els 4 Fanfàstic

.(cliqueu la imatge per fer-la gran, mireu-los les cares i descobriu perquè els he canviat el nom a aquests súper herois...)

Marvel Zombies

Si per a tu, oh lector, els còmic-books són una animalada, pensa que encara es pot anar més lluny!

Jo vaig tenir la meva bona època com a lector de còmics de súper herois i en tinc un record entranyable que, de fet, m'ha fet no perdre-hi el contacte mai del tot.

I ara fa poquet em vaig trobar, per casualitat, amb unes imatges xocants dels súper herois que coneixia, totalment transformats i amb les cares i els cossos tot desfigurats !!! Però què... oh, són zombies... són els Marvel Zombies!

Doncs sí, una nova i fantàstica animalada de la gent de la marvel que ens porta tot un món nou on la lluita no és ja entre herois i "villans", sino entre herois o humans no infectats contra els que sí que ho estan, que resulten ser els grans i reverenciats herois, abans salvadors de la humanitat i ara la principal i potencial causa del seu extermini. Tot plegat ve de móns paral·lels i tal, però això ja ho descobrireu si us ho llegiu...

En tot cas, i d'entrada, les imatges són espectaculars i suggerents (com podeu veure en les que us deixo per aquí penjades).

I d'altra banda, la lectura que he fet de la primera aparició dels Marvel Zombies [a Ultimate Fantastic Four #21-23 (2005), editat en castellà per Panini Comics] ha estat molt distreta i m'ha enganxat ben bé.

En podeu aprendre més a la Viquipèdia o a la pàgina oficial de la Marvel.

Per acabar, us deixo un parell d'imatges d'estatuetes d'alguns dels personatges de la sèrie...



















... i un vídeo (amb un treball de maquillatge espectacular) que diu ser el trailer d'una pel·lícula (que no sé si deu existir realment) que han fet uns fans de la sèrie:



Fins uri,
Ara

Pastors of Muppets (Fanfare Metal)

Impressionant, després del Trash Metal, el Death Metal, l'Speed Metal, etc... ara arriba el Fanfare Metal !!!!! I podem afirmar sense por a equivocar-nos que és el Metal més autèntic, perquè utilitza gairebé exclusivament, instruments de metall !!!

Els Pastors of Muppets vénen de Bordeus, a França, i ofereixen un repertori basat en temes de rock com els Ac/Dc, Nirvana, Iron Maiden, etc. El seu nom és un joc amb el títol d'un dels grans discs de la formació Metallica ("Master of Puppets"), que vindria a voler dir, segons el significat de "muppet" que he trobat a la "viquipèndia": Pastors d'Imbècils, o alguna cosa semblant...

Tot i així a banda del seu myspace i els vídeos al youtube no n'he pogut trobar més informació (si sabeu res més d'ells feu-m'ho saber, gràcies).

Seria bonic veure'ls per les nostres terres!

A banda d'aquestes guapes fotos d'ells (fixeu-vos que el de la tuba va pintat com en Paul Stanley dels Kiss!), us deixo aquí una genial gravació on interpreten el "Thunderstruck" dels Ac/Dc a les Festes de DAX, a Aquitània:

Thunderstruck


Al seu myspace hi podeu trobar, entre d'altres, també unes tremendes versions del "Master of Puppets" de Metallica i del "The trooper" dels Iron Maiden.

Disfruteu-los!

Fins uri,
Ara

Road to peace (Tom Waits)

Camí cap a la pau (Tom Waits)

El jove Abdel Mahdi (Shahmay) només tenia 18 anys,
Era el més jove de nou germans, mai va passar una nit fora de casa.
I sa mare aguantava la seva fotografia, obrint el New York Times
Per veure que les matances s’han intensificat al camí cap a la pau

Hi havia un noi alt i prim amb bigoti canós disfressat com un jueu ortodox
Dalt d’un autobús ple de gom a gom a Jerusalem, alguns havien sobreviscut la Segona Guerra Mundial
I la retronadora explosió envià finestres 200 iardes enllà
Causant més càstig i disset morts més en el camí cap a la pau

Ara, a King George Ave amb Jaffa Road els passatgers han pujat al bus 14a
Al lloc al costat del conductor, Abdel Mahdi (Shahmay)
I les seves darreres paraules sobre la terra són “Déu és gran i Déu és bo”
I se’ls endugué al judici final pel camí cap a la pau

Com a resposta, un altre petó de la mort
Yasser Taha, de qui Israel diu que és un militant adult de Hamàs
I Israel envià 4 helicòpters, i les flames engulliren el seu Opel blanc
I varen matar la seva dona i el seu fill de tres anys deixant només ennegrits esquelets

S’hi varen trobar l’ampolleta del nen i un parell de sabatetes que les ensenyaren a les càmeres
Però Israel diu que no sabien que la seva dona i el seu nen eren al cotxe
Tot és ple de controls policials, i a la tele només s’hi veu sofriment
Cap cantó no cedirà el més mínim en el camí cap a la pau

Dimarts Israel llançà la seva darrera campanya contra Hamàs
Dos dies després Hamàs s’hi tornà i va matar cinc soldats israelians
Milers de morts i ferits en tots dos bàndols, la majoria civils
Omplen d’odi els nens per a lluitar en una guerra de vells per morir al camí cap a la pau

“Aquesta és la nostra terra i lluitarem amb totes les nostres forces” diuen els palestins i els jueus
Cada cantó tallarà la mà d’aquell que provi d’aturar la resistència
Si l’ull dret ofèn s’haurà d’arrencar
I Mahmoud Abbas digué que Sharon estava perdut en el camí cap a la pau

Una vegada Kissinger digué “nosaltres no tenim amics, Amèrica només té interessos”
Ara el nostre president vol ser vist com un heroi i és deleix per la re-elecció
Però en Bush és reticent a arriscar el seu futur per la por a les seves pròpies errades polítiques
Així doncs juga als escacs al seu despatx i posa per la premsa 10,000 milles lluny del camí cap a la pau

En el vídeo que varen trobar a casa d’Abdel Mahdi (Shahmay)
Ell tenia un rifle Kalashnikov i parlava amb la veu d’un noiet
Era un excel•lent estudiant, estudiava molt, semblava que tenia un futur
Li digué a sa mare que aquell dia tenia un examen, allí, al camí cap a la pau

La matança fonamentalista en tots dos bàndols s’aixeca al mig del camí de la pau
Però em podeu dir perquè estem armant l’exèrcit israelí amb pistoles, tancs i bales?
I si Déu és gran i Déu és bo perquè no pot canviar els cors dels homes?
Bé, potser el mateix Déu està perdut i necessita ajut
Potser el mateix Déu necessita tot el nostre ajut
Potser el mateix Déu està perdut i necessita ajut
Ell és al camí cap a la pau

Bé, potser el mateix Déu està perdut i necessita ajut
Potser el mateix Déu necessita tot el nostre ajut
I està perdut en el camí cap a la pau
I està perdut en el camí cap a la pau
Allí, al camí cap a la pau



(del disc "Orphans: Brawlers, Bawlers & Bastards", de 2006)

Fins uri,
Ara

P.S. Si trobeu "averies" a la traducció feu-m'ho saber... o truqueu el llauner !

Live after death, en DVD

(llàstima que el reproductor del post sobre "Shine a light" no es pugui controlar i aturar, oi? Bé, cliqueu al títol del post que vulgueu llegir ara i llavors només veureu aquest; ho dic pq si no no podreu llegir i veure bé aquest nou post si no espereu que s'acabi el trailer sobre el nou treball de l'Scorsese)

Entrant en matèria, poca cosa a dir. Un show, un directe, una banda, un so, una música que em va marcar de per vida: més d'una agulla de tocadiscs de l'antic Perpetuum-Ebner (aquí en teniu una imatge amb alguna semblança, però no ben bé -no n'he trobat cap imatge al gugle-doodle) del pare vaig gastar escoltant aquest doble LP (en la seva edició original) i tants d'altres llarga-durada d'alts decibels!

Senyores i senyors, la donzella de ferro, i el seu tour faraònic, finalment, en DVD.

Fins uri.
Ara