Pell de gallina (IV)

Us proposo l'escolta de la cançó Far from home del mestre Young, interpretada magistralment per la banda que l'acompanya.

Avui l'he escoltada a la ràdio i ha estat com una alenada d'aire fresc enmig les moltes mediocritats que l'han precedida. Menció especial pel bateria, que duu la cançó flotant i en suspensió per damunt dels camps de blat de Tennessee.





La cançó pertany al disc Prairie wind (2005) i, curiosament, el concert en DVD que correspon a la seva presentació en directe (Neil Young: Heart of Gold) no em va convèncer quan la vaig veure (em va semblar difícil d'entendre des d'aquí, el vaig veure molt de l'Amèrica profunda a què feia referència tot el concepte del concert, el lloc on s'ubicava -el Ryman Auditorium de Nasville-, etc.), però ara em procuraré l'esmentat disc i li faré l'escoltada que es mereix en Neil.




Fins uri,
Ara

Live after death, en DVD

(llàstima que el reproductor del post sobre "Shine a light" no es pugui controlar i aturar, oi? Bé, cliqueu al títol del post que vulgueu llegir ara i llavors només veureu aquest; ho dic pq si no no podreu llegir i veure bé aquest nou post si no espereu que s'acabi el trailer sobre el nou treball de l'Scorsese)

Entrant en matèria, poca cosa a dir. Un show, un directe, una banda, un so, una música que em va marcar de per vida: més d'una agulla de tocadiscs de l'antic Perpetuum-Ebner (aquí en teniu una imatge amb alguna semblança, però no ben bé -no n'he trobat cap imatge al gugle-doodle) del pare vaig gastar escoltant aquest doble LP (en la seva edició original) i tants d'altres llarga-durada d'alts decibels!

Senyores i senyors, la donzella de ferro, i el seu tour faraònic, finalment, en DVD.

Fins uri.
Ara