dissabte, 22 de desembre de 2007

Filosofia musical

Just abans de l'inici del relat apassionat de la gira més boja que mai han fet els Stones, quan encara estaven descobrint i inventant què significa una gira d'un grup de rock, Robert Greenfield inclou una cita d' "El llop estepari" de Hermann Hesse que diu (traduït per l'Urinal directament de la traducció al castellà de l'obra de Greenfield, uff):

"- La música no depèn de ser just, o de tenir sensibilitat i educació ni molt menys.
- De què depèn doncs?
- De fer música, Herr Haller, de fer música. Tan bona i tanta i amb tanta intensitat com un sigui capaç. Aquesta és la qüestió, senyor."

Portades d'algunes de les edicions d'aquest més que recomanable llibre:









"A journey through America with The Rolling Stones"
(traduït per Anagrama sota el títol "Viajando con los Rolling Stones")

...clar...

...innocent de mi... jo buscava "urinal"i és "orinal"... és que mai m'ha agradat que m'escriguin "Ori", pq llavors s'ha de pronunciar "o" i no "u"... però bé, excuses a part, he trobat les gibrelletes!!!

Aquí en teniu algunes per treure-us l'espina:
el clàssic...









de plàstic...









tots!!!








Bé, no sé si conrearé gaire més aquest tema, tot sigui per l'estrena del bloc!

Fins uri.
Ara

divendres, 21 de desembre de 2007

On és la gibrelleta?

Guaita, cerco imatges d'urinals al gugle-buble i només apareixen pixadors d'aquests masculins de tota mena en wàters públics com aquests...

de gàrgola...










stonianos...











tauronins (els Morphine dirien "sharks patrol these waters"...)
















per fer rius d'introspecció mística...








però cap senyal d'un urinal com cal, dels de tota la vida, una gibrelleta!!??

Res, ni tan sols buscant per gibrell o gibrelleta no n'he trobat cap imatge al bugle-gumgle...

Seguiré amb la recerca i us continuaré informant...

Fins uri.
Ara

...hola...que n'hi ha algú?

Mmmmmmm, això és un post sense cap intenció per donar el tret de sortida (tot i que no tinc clar on s'ha d'arribar) d'aquest bloc... personal però impersonal i per tothom a qui li vagi bé... intransferible però amb ganes de transferir...

I com sempre, comences amb un full en blanc per al qual no se t'acuden més continguts a afegir, després de tantes ocasions en què has pensat... guaita... si tingués un blog... ara hi penjaria això... Tants cops... i ara....

Doncs millor deixar-ho així que si no no hi haurà ni déu qua arribi al final del post...

Gràcies, o no, o sí, o àú!

Fins uri
Ara

P.S. Ara busco una imatge a internet i l'enganxo ací sota:

(res, pq preneu paciència amb un blocaire novell...)