Després dels Radiohead, un altre que ens legitima continuar descarregant (i compartint) art i cultura de manera gratuïta, i deixant la possibilitat de comprar-la per a qui vulgui i/o pugui.
Per a la música de casa nostra, feu un cop d'ull al portal musicalliure.net
Ara vinc d'aquí, i m'he emocionat. No hi ha hagut llàgrima, ho reconec, però al segon cop d'escoltar-ho m'ho he fet meu: allò que cal per poder recomanar un artista, i per garantir-li admiració per sempre més.
Llavors m'he cercat per dins, i he pogut recordar una música (una interpretació especialment) que sempre, també en retrobar-la per posar-la aquí, m'ha posat la pell de gallina.
És un fragment del documental promocional (i making off, si voleu) del procés d'el.laboració i gravació del disc "Rythm, country & blues", produït per Don Was, que volia deixar palès, d'alguna manera, l'estret lligam que tenen els dos gèneres musicals més genuïns (amb permís del blues més pur) que ha donat l'antiga terra del búfal i rodalies: el rythm & blues i el country. El disc el formen 11 duets entre cantants dels dos gèneres: 11 perles de difícil elecció.
(llàstima que el reproductor del post sobre "Shine a light" no es pugui controlar i aturar, oi? Bé, cliqueu al títol del post que vulgueu llegir ara i llavors només veureu aquest; ho dic pq si no no podreu llegir i veure bé aquest nou post si no espereu que s'acabi el trailer sobre el nou treball de l'Scorsese)
Entrant en matèria, poca cosa a dir. Un show, un directe, una banda, un so, una música que em va marcar de per vida: més d'una agulla de tocadiscs de l'antic Perpetuum-Ebner (aquí en teniu una imatge amb alguna semblança, però no ben bé -no n'he trobat cap imatge al gugle-doodle) del pare vaig gastar escoltant aquest doble LP (en la seva edició original) i tants d'altres llarga-durada d'alts decibels!
Senyores i senyors, la donzella de ferro, i el seu tour faraònic, finalment, en DVD.
Just abans de l'inici del relat apassionat de la gira més boja que mai han fet els Stones, quan encara estaven descobrint i inventant què significa una gira d'un grup de rock, Robert Greenfield inclou una cita d' "El llop estepari" de Hermann Hesse que diu (traduït per l'Urinal directament de la traducció al castellà de l'obra de Greenfield, uff):
"- La música no depèn de ser just, o de tenir sensibilitat i educació ni molt menys. - De què depèn doncs? - De fer música, Herr Haller, de fer música. Tan bona i tanta i amb tanta intensitat com un sigui capaç. Aquesta és la qüestió, senyor."
Portades d'algunes de les edicions d'aquest més que recomanable llibre:
"A journey through America with The Rolling Stones" (traduït per Anagrama sota el títol "Viajando con los Rolling Stones")
...innocent de mi... jo buscava "urinal"i és "orinal"... és que mai m'ha agradat que m'escriguin "Ori", pq llavors s'ha de pronunciar "o" i no "u"... però bé, excuses a part, he trobat les gibrelletes!!!
Aquí en teniu algunes per treure-us l'espina: el clàssic...
de plàstic...
tots!!!
Bé, no sé si conrearé gaire més aquest tema, tot sigui per l'estrena del bloc!
Mmmmmmm, això és un post sense cap intenció per donar el tret de sortida (tot i que no tinc clar on s'ha d'arribar) d'aquest bloc... personal però impersonal i per tothom a qui li vagi bé... intransferible però amb ganes de transferir...
I com sempre, comences amb un full en blanc per al qual no se t'acuden més continguts a afegir, després de tantes ocasions en què has pensat... guaita... si tingués un blog... ara hi penjaria això... Tants cops... i ara....
Doncs millor deixar-ho així que si no no hi haurà ni déu qua arribi al final del post...
Gràcies, o no, o sí, o àú!
Fins uri Ara
P.S. Ara busco una imatge a internet i l'enganxo ací sota: (res, pq preneu paciència amb un blocaire novell...)
Ho he llegit aquí.
Ara vinc d'aquí, i m'he emocionat. No hi ha hagut llàgrima, ho reconec, però al segon cop d'escoltar-ho m'ho he fet meu: allò que cal per poder recomanar un artista, i per garantir-li admiració per sempre més.
És un fragment del documental promocional (i making off, si voleu) del procés d'el.laboració i gravació del disc "Rythm, country & blues", produït per Don Was, que volia deixar palès, d'alguna manera, l'estret lligam que tenen els dos gèneres musicals més genuïns (amb permís del blues més pur) que ha donat l'antiga terra del búfal i rodalies: el rythm & blues i el country. El disc el formen 11 duets entre cantants dels dos gèneres: 11 perles de difícil elecció.
(llàstima que el reproductor del post sobre "Shine a light" no es pugui controlar i aturar, oi? Bé, cliqueu al títol del post que vulgueu llegir ara i llavors només veureu aquest; ho dic pq si no no podreu llegir i veure bé aquest nou post si no espereu que s'acabi el trailer sobre el nou treball de l'Scorsese)
de gàrgola...
stonianos...
tauronins (els Morphine dirien "sharks patrol these waters"...)
per fer rius d'introspecció mística...
