Grans lletres, gran producció, grans cançons.Foscor, mort, angoixa, tristor, enyorança, desencís, desesperança... alguns dels termes que descriuen l'univers propi dels Kitsch que queda palès en aquest engrescador Kitsh 10.
Una mostra de les suggerents lletres que hi podreu trobar:
"El plaer de mentir,
és l'orgull dels miserables" (Imitació)
"Mentides,
tot són mentides" (Mentides)
"Joves consentits,
esclafables amb un dit,
a les barbes del dimoni
llepen fils que no han cosit" (Hereus)
"Ni tan sols queden museus on
vulguin dissecar-nos,
ni tan sols queden cançons
excitants per masturbar-nos,
ni tan sols ens queda enlloc un racó
per amagar-nos.
Deixeu-nos morir en pau" (Testament)
és l'orgull dels miserables" (Imitació)
"Mentides,
tot són mentides" (Mentides)
"Joves consentits,
esclafables amb un dit,
a les barbes del dimoni
llepen fils que no han cosit" (Hereus)
"Ni tan sols queden museus on
vulguin dissecar-nos,
ni tan sols queden cançons
excitants per masturbar-nos,
ni tan sols ens queda enlloc un racó
per amagar-nos.
Deixeu-nos morir en pau" (Testament)
I dic engrescador perquè, com em va passar en escoltar el disc dels Eina (abans anomenats Inadaptats -vegeu-ne els meus posts al respecte aquí, i aquí), és un disc que (irònicament, per la temàtica de la mort i el decés, tan present en tot el treball, començant per la portada) mostra i desprèn una vitalitat enorme, que fa pensar que estem en un gran moment de la música feta a casa nostra, que hem après molt en quant a la producció de discos, en acabar bé un treball que tingui una bona base inicial, bones cançons, que puguin acabar gaudint dels acabats que es mereixen.
(portada del Kitsch 10)Tot i haver-ne escoltat esporàdicament alguna cançó abans, ahir vaig escoltar el disc sencer per primer cop, i em va semblar que gaudeix d'una força envejable. D'una solidesa, d'un "wall of sound" per tenir en consideració i com a referència a partir d'ara.
I especialment per a mi, que mai abans havia escoltat un disc sencer de Kitsch (aquest Kitsch 10 ha estat cortesia d'en Joan Vilar i d'en Jordi "Big-Ben Love"!). Però que avui m'he trobat amb una dosi d'aquelles de "no vols caldo, tres tasses!!", gràcies al Capità Robur de l'Albatros, que m'ha fet arribar els Kitsch, Kitsch II i Kitsch III (Directe). Així que ja tinc feina!
De moment, després d'aquesta primera escolta, em quedo especialment amb el tema Dominis:
Us deixo també un reportatge de Vilaweb al respecte de l'edició del Kitsch 10:
Si hi ha res més que em sembli interessant de comentar al respecte del Kitsch 10, ho afegiré per ací com a comentari.
Salut i llarga vida als nous Kitsch!
Fins uri,
Ara
2 comentaris:
Vejam, del Kitsch s'ha d'alabar la coherència tots aquest anys, encara que en lo musical, jo em quedo amb els tres primers, i alguna cançó solta dels altres. De fet els Kistch no s'han relacionat massa amb altres grups (que jo recordi, el Lluís col·laborava amb els Fang), de fet en aixó també han sigut molt coherents, perquè no n'hi han hagut de grups que pugesin estar en la mateixa ona. El poble de Sords que ensenyen es real, existeix, no és cap enganyifa. Ah! Merci Uris per anomenar-me. Espero que els Kistch primerencs t'hagin agradat. Salutacions des de les alçades.
Merci Capis!
Els primerencs els tinc encara a la pila d'espera. Vull escoltar un poc més el darrer per no mesclar essències!
Publica un comentari a l'entrada