Avui l'he escoltada a la ràdio i ha estat com una alenada d'aire fresc enmig les moltes mediocritats que l'han precedida. Menció especial pel bateria, que duu la cançó flotant i en suspensió per damunt dels camps de blat de Tennessee.
La cançó pertany al disc Prairie wind (2005) i, curiosament, el concert en DVD que correspon a la seva presentació en directe (Neil Young: Heart of Gold) no em va convèncer quan la vaig veure (em va semblar difícil d'entendre des d'aquí, el vaig veure molt de l'Amèrica profunda a què feia referència tot el concepte del concert, el lloc on s'ubicava -el Ryman Auditorium de Nasville-, etc.), però ara em procuraré l'esmentat disc i li faré l'escoltada que es mereix en Neil.
Fins uri,
Ara
4 comentaris:
A quina ràdio l'has escoltat?
Salut.
He arribat al teu blog buscant informació sobre el Kitsch 10 (que per cert m'he comprat avui i ja he escoltat sencer vàries vegades :)) i m'ha agradat el teu espai. M'hi passaré més sovint ;)
Salut company.
Salut Franky,
doncs la ràdio no la recordo, però tens la cançó aquí al post mateix.
Me n'alegro que t'agradi el blog.
El Kitsch 10 és un gran disc.
I vaig veure'ls en directe a Vic l'altre dia i va sonar brutal.
Pots veure'n el "set-list" al blog del meu pgm de ràdio Rock en viu
Ens veiem per ací o per allí, salut!
Bé, ara m'he trobat que el reproductor de cançons no es veia i me l'han fet canviar.
Ara ja hi és, salut i roquenrol!
Publica un comentari a l'entrada